Quan l'objectiu és oferir un espectacle únic, divertit al màxim i a càrrec d'artistes de casa les possibilitats són moltes. El que no està tocat de l'ala està tocat del bolet.

La solució ha estat encomanar-se als oracles. Hi ha hagut unanimitat absoluta entre sacerdotesses, astròlegs i gripaus: Reugenio a la porteria (amb tamboret i tot), Xuriguera i Faixedas a la defensa, David Batlló i Borja Gonzàlez aportant fantasia al mig del camp, The Chanclettes a la davantera i Pepa Plana amb «jet lag».

Com a conductor de l'autocar Josep Maria Portavella, que després d'inaugurar el nou Molino del Paral·lel de Barcelona sap perfectament com donar el tret de sortida a un cabaret.

A Reugenio ja no li calen presentacions, el seus acudits són immarcescibles, la seva sobrietat, explosiva. D'en Xuriguera i Faixedas en podem destacar la traça per a fer petar de riure el públic amb les seves absurditats i repeticions, el seu llenguatge de poble i les seves còmiques desgràcies.

L'artista plàstic Borja González, de nom artístic Ytuquepintas, deixarà anar grapats d'humor amb sorra; projeccions d'humor fantàstic combinades amb els malabars de rebot i el claqué màgic de David Batlló, un altre talent jove i internacional. I pel mig la salsa, els excessos, el desvergonyiment de les fantàstiques, les irreverents Chanclettes.

La Pepa Plana menja a part. Després d'una temporada al Cirque de Soleil la tenim al camerino hiperbàric. El públic del Festival Còmic no és poca cosa.