La millor manera d'acabar la gala inaugural del Festival Còmic és cedint tot el protagonisme al públic. I d'això n'és especialista La Corleona. Esdevenir figura del pop o del rock ja no és patrimoni exclusiu d'uns pocs; acabar amb la veu aspra de tant cantar, sentir-se «capo» de la millor de les màfies ja és possible.

Des de la primera a l'última cançó el públic és la «famiglia». Una gran celebració regida per un estricte codi d'honor: el karaoke (no confondre amb el harakiri). Un concert a la carta: un llistat ampli de cançons a escollir. La banda comença, toca, canta, però l'escenari és un micro obert, una invitació a sentir-se estrella de la nit per uns instants.

L'espectacular amfitriona, la Corli, guia els cantants espontanis en la interpretació de les cançons i els acompanya en tot moment per tal que se sentin còmodes en escena. Els voluntaris tenen a la seva disposició un variat material d'atrezzo per a caracteritzar-se com els sembli i dues pantalles per a seguir sense problema la lletra de les cançons. Amb La Corleona, qui no triomfa, és perquè no vol.