Xerrada amb Manuel Manquiña i Karra Elejalde

El Festival Còmic i el Cineclub Diòptria som uns temeraris. Airbag és una pel·lícula de l'any 1996 dirigida per Juanma Bajo Ulloa que va ser destrossada per la crítica, titllada d'astracanada. Però aprofitant que l'actor Manuel Manquiña presenta el seu nou espectacle teatral dins la programació del Festival no hem pogut resistir la temptació de tornar a reviure el mític Pazos, l'única figura de la pel·lícula que sempre es salvava i es salvarà de qualsevol crema.

I els crítics que lladrin. Són varies generacions que se saben alguns dels diàlegs d'en Paziños de memòria ("el concepto es el concepto"). La pel·lícula va ser un dels primers grans èxits de taquilla del cinema espanyol; és una road movie amb sàtira social i aventures esperpèntiques. I el guió, què coi... està molt ben pensat. Airbag es mofa de les famílies tradicionalistes basques, es repenja en els estereotips gallecs, se'n fot del mort i de qui el vetlla.

Després de la projecció el propi Manuel Manquiña i l'autor de la idea i coautor del guió, en Karra Elejalde seran a la sala per a explicar històries i anècdotes a propòsit de la pel·lícula. Ho faran en l'ambient relaxat de la platea del Teatre El Jardí, un espai convertit en cabaret en motiu de la celebració del Festival Còmic. Butaques, taules i servei de bar per a una sessió de cinema gamberra com poques.

Ens hagués agradat convidar a tot l'elenc d'extres, actors principals i actors secundaris que hi van participar; des d'en Fernando Guillén Cuervo a l'Alberto San Juan, passant per la María de Medeiros, la Vicenta N'Dongo, l'Albert Pla, la Rosa María Sardá, en Juanjo Puigcorbé, en David Trueba, en Javier y la Pilar Bardem, en Julio Medem, en Karlos Arguiñano, la Rossy de Palma... Però no hi ha pressupost. Potser si "còmics" i "diòptrics" ens dediquéssim a l'ofici d'en Villambrosa nedaríem en l'"ambulància". No és el cas.

Gardi, la infinitat del joc

El documentalista Kuno Bont ("Bal a l'üna", "Königstreffen") ha acompanyat l'excepcional artista durant dos anys i el resultat ha estat aquesta mirada humorística i emocionant del seu treball i de la seva vida.

És un treball de ritme àgil i banda sonora original que dóna la visió des de darrera l'escenari d'aquesta gran mestra de l'art del clown. Hi trobem moments més íntims, escenes divertides a teló tancat, instants on la naturalitat i l'esperit d'aquesta creadora ens acosten encara més a la felicitat.

El Festival Còmic i el Cineclub Diòptria han subtitulat en català aquest documental de 85 minuts de durada que es projectarà en la seva versió original alemanya. Una nova estrena al país, que comptarà amb la presència de l'artista al final de la projecció.